Les flames a la fosca

Viatge musical a través de l’imaginari poètic de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

​

Les flames a la fosca és el títol d’un cicle de cançons, en aquest cas per a veu de tenor amb acompanyament de piano. Aquesta combinació vol recrear el caràcter intimista que podria recordar les vetllades musicals del segle XIX, en concret el gènere de Lied que s’interpretava dins l’àmbit dels anomenats Hauskonzerte (concerts casolans privats).

El recull de tretze poemes està ordenat segons una trama imaginada, al llarg de la qual hi són presents dos sentiments determinants: en primer lloc, la nostàlgia cap a la terra nadiua, l’enyorana dels racons de la infància i la joventut amb el component idealitzador que produeix la llunyania; en segon lloc, la por innata de l’artista creatiu enfront de la manca d’inspiració i el conflicte que es produeix davant el paper en blanc.

​

Pere Pou Llompart

​

_________

​

Lluny d’efectismes i provatures experimentals, el seu llenguatge és clar, sòlid i franc com la gramàtica del text que basteix. Si bé el recull de poemes i la seva ordenaciò han estat definitius des del moment de la concepció original del cicle, el procés creatiu no s’ha clos fins novembre de 2013, quan la iniciativa de l’Espai Mallorca Barcelona sobre el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou l’empenta clau per la seva estrena, que tingué lloc el passat 10 de gener de 2014 a la capella modernista del Col·legi Major Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, lloc on visqué Rosselló- Pòrcel i on congrià bona part de la seva producció poètica i de les amistats que serien definitives en la seva vivència creativa.

Cicle de tretze cançons on la línia vocal és el germen generador, el llenguatge musical emprat (personal del mateix compositor i amb certa reminiscència a l’ús harmònic de modes i sèries de Messiaen) impregna d’una coherència interna i externa a tot el cicle indissociable de la unitat textual que configura la Imitació del Foc.

​

Jordi Alomar